Orígens/Origin

Orígen del cavall àrab

Quan ens trobem per primera vegada amb l'àrab, o el prototip del que avui es coneix com àrab, és una mica més petit que el seu homòleg actual. En cas contrari, ha estat essencialment inalterat al llarg dels segles.

Les autoritats estan renyides sobre l’origen del cavall àrab. El tema és perillós, ja que les excavacions dels arqueòlegs i les sorpreses canviants del temps inquieten constantment el pensament establert prèviament. Hi ha certs arguments perquè l’àrab ancestral hagi estat un cavall salvatge al nord de Síria, al sud de Turquia i possiblement a les regions del Piemont a l’est. La zona al llarg de la vora nord de la Mitja Lluna Fèrtil, que comprèn una part de l'Iraq i que recorre l'Eufrates i l'oest a través del Sinaí i al llarg de la costa fins a Egipte, oferia un clima suau i pluges suficients per proporcionar un entorn ideal per als cavalls. Altres historiadors suggereixen que aquesta raça única es va originar al sud-oest d’Aràbia, oferint proves que demostren que les tres grans lleres fluvials d’aquesta zona proporcionaven pastures salvatges naturals i eren els centres en què els cavalls àrabs apareixien com a criatures no domesticades als primers habitants del sud-oest d’Aràbia.

Com que l’interior de la península Aràbiga ha estat sec durant aproximadament 10.000 anys, hauria estat difícil, per no dir impossible, que existissin cavalls en aquella terra àrida sense l’ajut de l’home. La domesticació del camell cap al 3.500 a.C. va proporcionar als beduïns (habitants nòmades de les regions desèrtiques de l'Orient Mitjà) els mitjans de transport i el suport necessari per sobreviure als perills de la vida al centre d'Aràbia, una zona on es van aventurar cap al 2.500 a.C. En aquell moment es van endur el prototip del cavall àrab modern.

Tanmateix, es pot discutir que el cavall àrab ha demostrat ser, al llarg de la història registrada, una raça original, que es manté fins als nostres dies.

La història no ens indica on es va domesticar el cavall per primera vegada ni si es va utilitzar per primera vegada per treballar o muntar. Probablement es va fer servir ambdós propòsits en temps molt primerencs i en diverses parts del món. Sabem que cap al 1.500 a.C. la gent d'Orient havia obtingut un gran domini sobre els seus cavalls de sang calenta, que eren els precursors de la raça que finalment es va conèixer com a "àrab".

Fa uns 3.500 anys, el cavall de sang calenta va assumir el paper de rei a l'est, inclosa la vall del Nil i més enllà, canviant la història humana i la cara del món. Mitjançant ell, els egipcis es van fer conscients del vast món més enllà de les seves pròpies fronteres. Els faraons van poder estendre l'imperi egipci aprofitant el cavall fins als seus carros i confiant en el seu poder i coratge. Amb la seva ajuda, societats de terres tan llunyanes com les civilitzacions de la vall de l’Indus es van unir a les cultures mesopotàmiques. Els imperis dels hurians, els hitites, els cassites, els assiris, els babilonis, els perses i altres es van aixecar i van caure sota els seus tronzants peülles. La seva força va fer possible els conceptes inicials d’una societat universal cooperativa, com l’Imperi Romà. El "pony express" àrab va reduir l'espai, va accelerar les comunicacions i va relacionar els imperis a tot el món oriental.

Aquest impressionant cavall d’Orient apareix amb regularitat a partir d’anells de segells, pilars de pedra i diversos monuments després del segle XVI a.C. Els jeroglífics egipcis proclamen el seu valor; Els escrits de l’Antic Testament estan plens de referències a la seva força. Altres escrits parlen de la creació de l'àrab: "volaràs sense ales i conqueriràs sense espases". El rei Salomó fa uns 900 anys a.C. va elogiar la bellesa d '"una companyia de cavalls als carros del faraó", mentre que el 490 a.C. el famós cavaller grec, Xinophon, va proclamar: "Un animal noble que s'exhibeix amb tota la seva bellesa és quelcom tan bonic i meravellós que fascina joves i grans". Però d’on va sortir el "cavall àrab?" Hem vist aquest mateix cavall durant molts segles abans que la paraula "àrab" s'utilitzés o impliqués com a raça de persones o espècies de cavalls.

L'origen de la paraula "àrab" encara és obscur. Un concepte popular vincula la paraula amb el nomadisme, connectant-la amb l'hebreu "Arabha", terra fosca o estepària, també amb l'hebreu "Erebh", barrejat i, per tant, organitzat en oposició a la vida organitzada i ordenada de les comunitats sedentàries, o amb l'arrel "Abhar": moure o passar. "Àrab" és una paraula semítica que significa "desert" o l'habitant d'aquest, sense cap referència a la nacionalitat. A l'Alcorà s'utilitza a'rab per als beduïns (habitants del desert nòmades) i el primer cas cert del seu ús bíblic com a nom propi es dóna a Jer. 25:24: "Reis d'Aràbia", Jeremies havent viscut entre el 626 i el 586 a.C. Els propis àrabs semblen haver utilitzat la paraula primerenca per distingir els beduïns dels habitants de la ciutat de parla àrab.

Aquest cavall de sang calenta, que havia florit sota el poble semita d’Orient, va assolir ara el seu zenit de fama com el cavall dels “àrabs”. Els criadors de cavalls beduins eren fanàtics de mantenir la sang dels seus cavalls del desert absolutament pura i, a través de la cria i consanguinitat, van evolucionar ceps famosos que eren particularment apreciats per distingir característiques i qualitats. L'euga va evolucionar com la possessió més estimada dels beduïns. El dur entorn del desert va assegurar que només sobrevisqués el cavall més fort i agut i va ser responsable de moltes de les característiques físiques que distingien la raça fins als nostres dies.

Origin of the Arabian Horse

When we first encounter the Arabian, or the prototype of what is known today as the Arabian, he is somewhat smaller than his counterpart today. Otherwise he has essentially remained unchanged throughout the centuries.

Authorities are at odds about where the Arabian horse originated. The subject is hazardous, for archaeologists' spades and shifting sands of time are constantly unsettling previously established thinking. There are certain arguments for the ancestral Arabian having been a wild horse in northern Syria, southern Turkey and possibly the piedmont regions to the east as well. The area along the northern edge of the Fertile Crescent comprising part of Iraq and running along the Euphrates and west across Sinai and along the coast to Egypt, offered a mild climate and enough rain to provide an ideal environment for horses. Other historians suggest this unique breed originated in the southwestern part of Arabia, offering supporting evidence that the three great riverbeds in this area provided natural wild pastures and were the centers in which Arabian horses appeared as undomesticated creatures to the early inhabitants of southwestern Arabia.

Because the interior of the Arabian Peninsula has been dry for approximately 10,000 years, it would have been difficult, if not impossible, for horses to exist in that arid land without the aid of man. The domestication of the camel in about 3,500 B.C. provided the Bedouins (nomadic inhabitants of the Middle East desert regions) with means of transport and sustenance needed to survive the perils of life in central Arabia, an area into which they ventured about 2,500 B.C. At that time they took with them the prototype of the modern Arabian horse.

There can be little dispute, however, that the Arabian horse has proved to be, throughout recorded history, an original breed, which remains to this very day.

History does not tell us where the horse was first domesticated, or whether he was first used for work or riding. He probably was used for both purposes in very early times and in various parts of the world. We know that by 1,500 B.C. the people of the East had obtained great mastery over their hot-blooded horses, which were the forerunners of the breed that eventually became known as "Arabian."

About 3,500 years ago the hot-blooded horse assumed the role of kingmaker in the East, including the Valley of the Nile and beyond, changing human history and the face of the world. Through him the Egyptians were made aware of the vast world beyond their own borders. The Pharaohs were able to extend the Egyptian empire by harnessing the horse to their chariots and relying on his power and courage. With his help, societies of such distant lands as the Indus Valley civilizations were united with Mesopotamian cultures. The empires of the Hurrians, Hittites, Kassites, Assyrians, Babylonians, Persians and others rose and fell under his thundering hooves. His strength made possible the initial concepts of a cooperative universal society, such as the Roman Empire. The Arabian "pony express" shrank space, accelerated communications and linked empires together throughout the eastern world.

This awe-inspiring horse of the East appears on seal rings, stone pillars and various monuments with regularity after the 16th century B.C. Egyptian hieroglyphics proclaim his value; Old Testament writings are filled with references to his might and strength. Other writings talk of the creation of the Arabian, "thou shallst fly without wings and conquer without swords." King Solomon some 900 years B.C. eulogized the beauty of "a company of horses in Pharaoh's chariots," while in 490 B.C. the famous Greek horseman, Xinophon proclaimed: "A noble animal which exhibits itself in all its beauty is something so lovely and wonderful that it fascinates young and old alike." But whence came the "Arabian horse?" We have seen this same horse for many centuries before the word "Arab" was ever used or implied as a race of people or species of horse.

The origin of the word "Arab" is still obscure. A popular concept links the word with nomadism, connecting it with the Hebrew "Arabha," dark land or steppe land, also with the Hebrew "Erebh," mixed and hence organized as opposed to organized and ordered life of the sedentary communities, or with the root "Abhar"-to move or pass. "Arab" is a Semitic word meaning "desert" or the inhabitant thereof, with no reference to nationality. In the Koran a'rab is used for Bedouins (nomadic desert dwellers) and the first certain instance of its Biblical use as a proper name occurs in Jer. 25:24: "Kings of Arabia," Jeremiah having lived between 626 and 586 B.C. The Arabs themselves seem to have used the word at an early date to distinguish the Bedouin from the Arabic-speaking town dwellers.

This hot-blooded horse, which had flourished under the Semitic people of the East, now reached its zenith of fame as the horse of the "Arabas." The Bedouin horse breeders were fanatic about keeping the blood of their desert steeds absolutely pure, and through line breeding and inbreeding, celebrated strains evolved which were particularly prized for distinguishing characteristics and qualities. The mare evolved as the Bedouin's most treasured possession. The harsh desert environment ensured that only the strongest and keenest horse survived, and it was responsible for many of the physical characteristics distinguishing the breed to this day.